Per què internacionalitzar-se? Es tracta d’una necessària estratègia comercial per ampliar mercats? Respon a una necessitat d’obertura i ampliació d’horitzons? S’ha de començar “petit” o, al contrari, s’ha de picar moltes portes de seguida? Implica forçosament moure’ns molt o podem teixir la nostra xarxa també des de casa?  

Per intentar respondre aquestes preguntes comptarem amb dues ponents per qui la internacionalització ha jugat i segueix jugant un gran paper a la seva vida professional.  

S’adreça a qualsevol persona de les arts escèniques, artistes o distribuïdors/es emergents, que hagi de desenvolupar tasques de distribució. 

Ponents: Marta Oliveres i Cristina Garcia 

Marta Oliveres (El Álamo) 

Gestora cultural especialitzada en arts escèniques. Fundadora de MOM-ELVIVERO (1991-2016), un projecte pioner de suport i difusió d’artistes multidisciplinaris. Marta Oliveres ha estat membre del Plenari del CoNCA (2009-2011), directora de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull (2016-2018) i membre del Consell Assessor del Teatre Lliure (2022-2023). El 2019 impulsa EL ÁLAMO, espai de col·laboració cultural i desenvolupament internacional. Des d’aquest projecte coorganitza les trobades professionals dels festivals Grec de Barcelona, EUFÒNIC de Terres de l’Ebre i Sismògraf d’Olot, a més de ser comissària artística d’EUFÒNIC. Des de 2019 també treballa en l’àmbit de desenvolupament internacional de la plataforma DlDanse de Montreal/Quebec. 

Cristina Garcia (Campi qui pugui) 

Co-directora de la Cia. Campi Qui Pugui, creadora teatral, actriu i gestora cultural. Formada a Lleida, París i Barcelona, el 2009 funda la companyia amb Jordi Pedrós, amb la qual actuen arreu del món, en països com Japó, Austràlia, Canadà, Corea o Alemanya. Campi qui pugui  ha rebut premis com el de Millor autoria a FETEN 2025 per Matres” el Drac d’Or Fecoll de Fira Titelles 2025 per Camelvà i el Premi de la Crítica 2020 a Millor espectacle familiar per Camí a l’escola, entre molts altres.  

Li interessa especialment l’expressió no verbal i la infància, buscant esborrar la frontera entre món adult i infantil amb teatre intergeneracional. Va ser membre de la junta de l’associació professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP) entre 2015 i 2023, i en va ser la presidenta en dos períodes, sempre reivindicant l’accessibilitat cultural garantida per a totes les edats sense discriminació.